La meva mama esta aprenent a fer posts al meu blog.

Aqui estic amb el meu cosi Sergi 

No tinc ni idea del que em deia, però sonava interesant.

A casa la iaia s'hi està molt bé ! Dormo a on dormia la mama quan era com jo ! Uau quin luxe !
El papa m'ha dit que sí que tenim casa, però que de moment estem a casa la iaia fins que la mama es recuperi. Jo estic perfectament i ja tinc ganes de saber caminar per anar a correr el Camell, que he sentit que és molt divertit. Què deu ser un camell ?

Em faig un fart de dormir. La mama te un ull que en diu "monitor" que em vigila sempre. Em sento com al Gran Hermano. A mi em sembla que no el necessita perque no se caminar, o sigui que no tingui por que no m'escaparé. Seria de tontos, amb lo bé que s'està clapant tot el sant dia. Però diu que ho fa perque m'estima molt i no vol que em passi res. A mi m'agradaria dir-li que estigui tranquil·la que l'unica cosa que em pot passat es que em torni a sortir caca pel forat aquest que no arribo a veure, però com que encara no sé parlar en català (ni en xinés) doncs no li puc dir.

Avui m'he enterat que no tinc germans, i axò vol dir que soc la gran de la familia. Que bé, així manaré més.

En aquesta foto semblo una xineta ! 

Encara no se fer burilles, però ja practico !

Cap a Casa

Avui em deixen sortir de l'hospital. Ja era hora! La mama m'ha dit que aniré a viure a casa la iaia, però que ella ve amb mi. No esperava menys, perque això es el que explica el manual de la vida que em vaig llegir mentre era a dins de la placenta!

Ara bé, això d'anar a casa la iaia em te amoinada, que es que potser no tindré casa ? I el papa ? També vindrà? Segur que si !

Ara ja se què és una caca: es un cosa que et surt del darrera i que fa pudor. El que encara no se és perquè surt... pot ser té a veure amb el bibe ? Fa una olor semblant. La teta de la mama està més bona !

He descobert que si ploro em fan més cas que si estic calladeta. Quan ploro de seguida em donen el xumet, que és boníiiiiissim. Ara, sempre que vulgui una cosa, només tinc que plorar ben fort com quan em fan mal. Que fàcil és això !

A la mama li han dit els senyors metges (que son molt seriosos i fan una mica de por) que el dijous ja podré marxar de l'hospital. A mi em sembla que això del "dijous" es un dia. Un dia es quan ja han passat 4 o 5 mamades, o sigui que d'aqui a 8 o 12 mamades ja seré a casa. Deu ser una casa molt xula! Tindrà piscina ? Em deixaràn jugar a la Play Station ? El papa diu que tindré molts gossets i molts gatets, però a la resta de la família no els hi fa massa gràcia tant d'animal, i els meus avis i tiets li diuen als papes que es deixin de punyetes i portin els gossos a la gossera. Una gossera deu ser com un hospital, però per gossos i gats.

Si ja puc marxar és perquè els glòbuls rojos ja han deixat de tocar-se el potet mutuament. Ja era hora, em tenien una mica anèmica amb tot plegat ! Bé, ara me'n he d'anar perquè ja ha vingut la mama a donar-me teta. Això de mamar es una mica dificil, a mi em sembla que un bocata de pernil m'aniría millor, però sembla ser que encara no en puc menjar perquè no tinc dents. Això em preocupa una mica, com és que m'han fet sense dents ? Hauré de mamar tota la vida ?

Aqui la mama m'explicava com em deia 

Hola! Em dic Mireia i vaig neixer fa uns 4 dies, el passat 13 d'octubre. Bé, de fet no vaig decidir jo de venir al mon aquest dia, perque em feia una mica de mandra i els metges li van dir a la mama (que es diu Judit) que m'havien d'espabilar. O sigui que van agafar a la mama, li van fer un tallet a la panxa i em van treure a mi, que estaba tant tranquil.la a la seva panxeta rumiant que voldria ser de gran.

El papa es diu Joan i es de Castellsbisbal. La mama es de Molins de Rei. Jo soc de Barcelona perque es allí on em van treure de la panxeta de la mama. Encara no se si m'agrada això de ser de Can Fanga perque soc massa petita i, de fet, ni tant sols se que vol dir "Can Fanga".

Soc tant petita que encara no se ni llegir ni escriure ni què és aixó d'internet ni fer blogs. Però ja ho fa el meu tiet per mí. Tinc uns tiets xulisims: el Xavier i la Joana. I també tinc uns cosinets guaiïsims, l'Arnau i el Sergi. Ah, i els meus avis es diuen Angel, Ramona, Maria i Joan.

Avui soc a la incubadora, encara. M'hi van possar aqui des que vaig neixer i encara no m'han deixat anar a fer una volta. Diuen els metges que la mama te la sang d'una mena i el papa d'un altra i es veu que els glòbuls vermells d'una part no es porten bé amb l'altra. Espero que facin les paus aviat i em deixin sortir, que ja tinc ganes de veure casa meva i de saber quina pinta té el meu poble. M'han dit que hi ha molts animalets !