Cap a Casa

Avui em deixen sortir de l'hospital. Ja era hora! La mama m'ha dit que aniré a viure a casa la iaia, però que ella ve amb mi. No esperava menys, perque això es el que explica el manual de la vida que em vaig llegir mentre era a dins de la placenta!

Ara bé, això d'anar a casa la iaia em te amoinada, que es que potser no tindré casa ? I el papa ? També vindrà? Segur que si !

Ara ja se què és una caca: es un cosa que et surt del darrera i que fa pudor. El que encara no se és perquè surt... pot ser té a veure amb el bibe ? Fa una olor semblant. La teta de la mama està més bona !

He descobert que si ploro em fan més cas que si estic calladeta. Quan ploro de seguida em donen el xumet, que és boníiiiiissim. Ara, sempre que vulgui una cosa, només tinc que plorar ben fort com quan em fan mal. Que fàcil és això !